El 12 d'abril del 1857 es publica la novel·la realista Madame Bovary, escrita per Gustave Flaubert. L'obra fou rebuda amb controversia i gran polèmica en l'època, i el seu autor fou processat per atemptar contra la moral. En canvi, en l'actualitat se la considera una de les novel·les que donaren inici a la narrativa moderna.
L'autor, Gustave Flaubert, fou un escriptor francés considerat un dels majors novel·listes occidentals, conegut per l'escrupolosa devoció que tenia pel seu art i estil; el millor exemple d'açò fou la interminable recerca de le mot just ("la paraula exacta").
Però no és l'autor en si qui ens interessa avui, sinó més bé la seua obra. La novel·la conta la història de Charles Bovary, un metge que viu primer a Tostes, encara que després la família es trasllada a Yonville. Charles es casarà amb una vidua suposadament rica per petició de son pare. Quan aquesta mor, Charles coneix a una bella campesina, Emma, amb la qual es casa i té una filla, Berta. Però Emma prompte s'avorreix d'ell i comença una vida desordenada, en la qual té diferents aventures amoroses i malgasta els diners en capritxos, cosa que du a Charles a la ruïna. Aquest tipus de vida és l'intent d'Emma d'aplacar els seus anhels i d'omplir la seua vida amb el lliurament desenfrenat als dos adulteris, que no fan sinó accentuar el seu malestar i la incapacitat per portar les regnes de la seua vida.
És interessant la ironia que mostra l'autor cap als seus personatges. La veu narrativa és la típica del realisme: un narrador omniscient en tercera persona. Tot i això, al primer capítol, quan es parla de la infantesa de Charles, apareix un narrador en segona persona del plural que s'ha atribuït tradicionalemt a un anònim company de Charles.
L'aportació principal de Flaubert és l'estil indirecte lliure, que consisteix en que, sense abandonar la tercera persona, focalitza sobre el pensament d'un personatge (principalment Emma), de manera que el lector no sap ben bé si està parlant el narrador o el personatge.
Així doncs, la novel·la està dividida en tres parts, però ja a la primera l'autor deixa clara la dinàmica en què entrarà la protagonista: el seu pas, si se pot dir així, de la teoria a la pràctica (de la literatura a la vida). En la segona i tercera part es centra en les dues històries amb els seus dos amants, tancarà tràgicament la història d'Emma i la seua família i donarà notícia del destí de la resta de personatges que apareixen a l'obra.
El narrador suggereix l'estat psicològic de la protagonista a través d'accions que reflexen en la narració un cansament i insatisfacció amb la vida d'Emma per, més avant, establir les possibilitats que la protagonista es planteja davant la seua molt rutinària vida domèstica: el convent (la mort) o la vida plena ( París). Es pot apreciar el to irònic que el narrador aplica a aquesta escena per insinuar que ambdues solucions són estúpides segons el context establert.
Madame Bovary és una novel·la molt poètica i d'estructura molt tancada on tot es concentra al voltant del personatge d'Emma. Està escrita d'una manera molt controlada i les imatges formen una xarxa molt tupida.
Si voleu llegir la novel·la completa en red, podeu anar a aquest lloc de biblioteques virtuals.
L'autor, Gustave Flaubert, fou un escriptor francés considerat un dels majors novel·listes occidentals, conegut per l'escrupolosa devoció que tenia pel seu art i estil; el millor exemple d'açò fou la interminable recerca de le mot just ("la paraula exacta").
Però no és l'autor en si qui ens interessa avui, sinó més bé la seua obra. La novel·la conta la història de Charles Bovary, un metge que viu primer a Tostes, encara que després la família es trasllada a Yonville. Charles es casarà amb una vidua suposadament rica per petició de son pare. Quan aquesta mor, Charles coneix a una bella campesina, Emma, amb la qual es casa i té una filla, Berta. Però Emma prompte s'avorreix d'ell i comença una vida desordenada, en la qual té diferents aventures amoroses i malgasta els diners en capritxos, cosa que du a Charles a la ruïna. Aquest tipus de vida és l'intent d'Emma d'aplacar els seus anhels i d'omplir la seua vida amb el lliurament desenfrenat als dos adulteris, que no fan sinó accentuar el seu malestar i la incapacitat per portar les regnes de la seua vida.
És interessant la ironia que mostra l'autor cap als seus personatges. La veu narrativa és la típica del realisme: un narrador omniscient en tercera persona. Tot i això, al primer capítol, quan es parla de la infantesa de Charles, apareix un narrador en segona persona del plural que s'ha atribuït tradicionalemt a un anònim company de Charles.
L'aportació principal de Flaubert és l'estil indirecte lliure, que consisteix en que, sense abandonar la tercera persona, focalitza sobre el pensament d'un personatge (principalment Emma), de manera que el lector no sap ben bé si està parlant el narrador o el personatge.
Així doncs, la novel·la està dividida en tres parts, però ja a la primera l'autor deixa clara la dinàmica en què entrarà la protagonista: el seu pas, si se pot dir així, de la teoria a la pràctica (de la literatura a la vida). En la segona i tercera part es centra en les dues històries amb els seus dos amants, tancarà tràgicament la història d'Emma i la seua família i donarà notícia del destí de la resta de personatges que apareixen a l'obra.
El narrador suggereix l'estat psicològic de la protagonista a través d'accions que reflexen en la narració un cansament i insatisfacció amb la vida d'Emma per, més avant, establir les possibilitats que la protagonista es planteja davant la seua molt rutinària vida domèstica: el convent (la mort) o la vida plena ( París). Es pot apreciar el to irònic que el narrador aplica a aquesta escena per insinuar que ambdues solucions són estúpides segons el context establert.
Madame Bovary és una novel·la molt poètica i d'estructura molt tancada on tot es concentra al voltant del personatge d'Emma. Està escrita d'una manera molt controlada i les imatges formen una xarxa molt tupida.
Si voleu llegir la novel·la completa en red, podeu anar a aquest lloc de biblioteques virtuals.
1 comentari:
Con este análisis tan exhaustivo y pormenorizado de la obra me han entrado unas ganas locas de leerla.
Me he acordado del Derecho al Bouvarismo que cita Daniel Pennac en su "Como una Novela".
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada