divendres, 11 d’abril de 2008

MORT DE L'ESCRIPTOR PRIMO LEVI


El novel·lista, assagista i químic Primo Levi va nàixer l'any 1919 al si d'una família jueva liberal. Va estudiar química, i es trobava treballant al terreny de la investigació a Milà quan la invasió alemanya del nord d'itàlia (1943) el du a unir-se a un grup jueu de la resistència antifeixista. Fou detingut i deportat al camp de concentració d'Auschwitz, on passà deu mesos fins l'alliberament del camp per l'exercit aliat. Dels 650 jueus italians que entraren al camp amb Levi, van sobreviure 20.

En tornar a Itàlia va treballar com a químic industrial en la factoria química SIVA. Prompte començà a escriure sobre les seues experiències al camp i la seua tornada a casa a través d'Europa de l'est, en els llibres quer es convertiren en les seues memòries clàssiques: Si esto es un hombre i La tregua. El primer conté la seua visió particular de com d'inhumà era Auschwitz. Al segon llibre conta el llarg viatge de tornada a itàlia a través de Polonia i Russia, després de ser alliberat.

També va escriure altres dues memòries molt apreciades: Momentos de indulto i El sistema periódico. A la primera mostra personatges que observà durant el seu empresonament. El sistema periódico és una col·lecció de peces curtes, majoritàriament episodis de la seua vida, però també hi ha dos relats curts; tots estan relacionats d'una manera o altra amb els elements químics.

L'ambiciosa novel·la Si ahora no, ¿cuando? conta la història d'una banda de partisans jueus durant la II Guerra Mundial que erren per Russia i Polonia, va guanyar els destacats premis Viareggio i Campiello.

Els seus relats curts més coneguts es troben a La torcedura del mono,una col·lecció de relats curts sobre treball i treballadors contats per un narrador que recorda al mateix Levi.

Levi es retirà del treball de l'empresa química el 1977 per escriure a temps complet. El més important dels seus treballs finals fou el llibre Los hundidos y los salvados, una anàlisi de l'extermini jueu on Levi confesa que, encara que no odia al poble alemany, no el perdona pel que havia passat.

Primo Levi va morir un 11 d'abril del 1987, aparentment per suïcidi, (es va tirar al buit pel forat de l'excala de sa casa) però amics d'ell i biògrafs han qüestionat que això fora cert.

Aquesta qüestió segueix fascinant els crítics literàris per la barreja d'obscuritat i optimisme en l'escriptura de Levi, qui no va deixar nota de suïcidi.

En aquesta pàgina trobareu uns breus fragmetns de les seues obres Si esto es un hombre i Los hundidos y los salvados.

2 comentaris:

Jesús Ge ha dit...

"El año de Ricardo" de Angelica Lidell.
Acto 10.
-Ricardo lee el poema de Primo Levi "Si esto es un hombre"-

Los que vivís seguros
en vuestras casas caldeadas
los que os encontráis, al volver por la tarde,
la comida caliente y los rostros amigos:
Considerad si es un hombre
Quien trabaja en el fango
Quien no conoce la paz
Quien lucha por la mitad de un panecillo
Quien muere por un sí o por un no.
(...)

Jesús Ge ha dit...

Considerad si es una mujer
Quien no tiene cabellos ni nombre
ni fuerzas para recordarlo
Vacía la mirada y frío el regazo
Como una rana invernal.
Pensad que esto ha sucedido:
os encomiendo estas palabras
grabadlas en vuestros corazones
al estar en casa, al ir por la calle,
al acostaros, al levantaros;
repetídselas a vuestros hijos.
O que vuestra casa se derrumbe,
la enfermedad os imposibilite,
vuestros descendientes os vuelvan el rostro."