dimecres, 9 d’abril de 2008

NAIXEMENT DE CHARLES BAUDELAIRE



El 9 d'abril del 1821 va nàixer a París el poeta, novel·lista, crític d'art i traductor francés Charles Baudelaire.

Fou anomenat el "poeta maleït" ("le poète maudit"), degut a la seua vida bohèmia i d'excessos, i a la visió del mal que impregna la seua obra. Barbey d'Aurevilly, un periodista francés, va dir d'ell que fou el Dante d'una època decadent.

Va iniciar els seus estudis a París, on els acabà el 1834. En eixe moment, el seu padrastre (amb el qual no va tenir mai bona relació, ja que veia el matrimoni d'ell i sa mare com una traïció; aquest matrimoni li va afectar molt emocionalment) el va enviar a les Antilles per allunyar-lo de la vida bohèmia que portava (el seu padrastre era molt estricte, i sa mare es contagià del caracter del seu marit).

A la seua tornada a París, en 1940 inicia els estudis de dret i entre en contacte amb l'ambient literari, establint amistat amb prominents figures de l'art com Théodore de Banville, Sainte- Beuve i Balzac. Torna a la seua vida despreocupada, i els problemes amb la família són numerosos; comença també a produir texto de crítica d'art i poesia.

Viurà a París continuant amb el seu estil de vida i freqüentant els prostíbuls; d'una amant jueva que tenia, a qui ell anomena La Louchette, és a dir, la torta, parla a Les flors del mal. També és molt criticada la seua relació amb Jeanne Duval, una jove i preciosa mulata que li inspirà algunes de les més brillants i controvertides poesies.

La seua figura és molt polèmica pel compromís que té amb la revolució del 1848, i més encara després de la publicació de la seua obra Les flors del mal.

El 1864 viatjà a Bèlgica, on residí dos anys, i d'on tornà per la complicació de la sífilis que patia. De fet, aquestes complicacions el duran a la mort el 31 d'agost de 1867.

Baudelaire és considerat com model i pare de la poesia moderna. Publicà el 1857 la seua obra màxiam, Les flors del mal, produint-se una gran polèmica per ser considerada una ofensa contra la moral pública. Aquesta és una obra de concepció clàssica en el seu estil, i oscurament romàntica pel contingut. En ella, Baudelaire exposa la seua teoria de les correspondències i, sobretot, la concepció del poeta modern com un esser maleït, rebutjat per la societat burgesa, als valors de la qual s'oposa. El poeta s'entrega al vici, però sols aconsegueix cansar-se, al temps que anhela la bellesa i els nous espais. és la conciència del mal.

Fou el poeta de major impacte en el simbolisme francés. Les seues influències més importants foren Théophile Gautier, Joseph de Maistre, i en particular Edgar Allan Poe, a qui va traduir extensament.
LES FLORS DEL MAL.
Une nuit que j'étais près d'une affreuse Juive,
Comme au long d'un cadavre un cadavre étendu,
Je me pris à songer près de ce corps vendu
A la triste beauté dont mon désir se prive


(Una noche en que estaba con una horrible Judía
como un cadáver tendido junto a otro, pensaba
al lado de aquel cuerpo vendido, en esta triste
belleza de la cual mi deseo se priva).
(parla de la seua amant, La Louchette).

Languidecientes asias y áfricas abrasadas,
Todo un mundo lejano, ausente, casi muerto,
Habita tus abismos, ¡arboleda aromática!
Tal como otros espíritus se pierden en la música,
El mío, ¡oh mi querida!, navega en tu perfume.

En medio de la noche y de la soledad,
O a través de las calles, del gentío rodeado,
Danza como una antorcha su fantasma en el aire.
A veces habla y dice: «Yo soy bella y ordeno
Que por amor a mí no améis sino lo Bello;
Soy el Ángel guardián, la Musa y la Madona».