Avui és l'
aniversari del naixement de l'escriptora francesa Marguerite Duras. De la peculiar vida d'aquesta personalíssima veu de l'escriptura francesa ja parlarem el dia de l'aniversari de la seua mort (3 de març de 1996). I igual de peculiar que la seua vida va ser el seu naixement. Va nàixer a Saigón (en l'actualitat, Ciutat Ho Chi Minh), un 4 d'abril de 1914, i passà la seua infantesa i adolescència a la Indochina francesa, experiència que la marcà profundament i inspirà moltes de les seues obres. Fou ja en 1932 quan marxà cap a França. De fet, i com ja vaig explicar en l'efemèrid de la seua mort, el seu nom real no era Marguerite Duras, sinó Marguerite Donnadieu. Va canviar el seu nom en 1943 pel d'una villa a Lot-et-Garonne, on estava la seua casa paterna.
aniversari del naixement de l'escriptora francesa Marguerite Duras. De la peculiar vida d'aquesta personalíssima veu de l'escriptura francesa ja parlarem el dia de l'aniversari de la seua mort (3 de març de 1996). I igual de peculiar que la seua vida va ser el seu naixement. Va nàixer a Saigón (en l'actualitat, Ciutat Ho Chi Minh), un 4 d'abril de 1914, i passà la seua infantesa i adolescència a la Indochina francesa, experiència que la marcà profundament i inspirà moltes de les seues obres. Fou ja en 1932 quan marxà cap a França. De fet, i com ja vaig explicar en l'efemèrid de la seua mort, el seu nom real no era Marguerite Duras, sinó Marguerite Donnadieu. Va canviar el seu nom en 1943 pel d'una villa a Lot-et-Garonne, on estava la seua casa paterna.Per saber més de l'autora podeu anar a l'efemèrid del dia 3 de març. En ella recomaní un llibre, C'est tout, del qual avui us faig arribar uns fragments.
"21 de novembre, vesprada.
A voltes estic buida durant molt de temps.
Sóc sense identitat.
Al prinicipi, això fa por. I després es passa
per un moviment d'alegria. I després
això es para.
La felicitat, és a dir, morta un poc.
Un poc absent del lloc on parle."
"Yann: Aniries al paradís?
Marguerite: No. Em fa riure.
Y.: Per què?
M.: No ho sé. No crec en ell en absolut.
Y.: I després de la mort, què queda?
M.: Res. Excepte els vius que somriuen i recorden."
"Ja no tinc cap noció sobre el
que creia saber o esperar
tornar a veure.
Ja està. Això és tot."
"Tan sols he aconseguit no matarme
en ocupar el meu pensament amb la idea de la seua mort."
"Em sent perduda.
Mort és equivalent.És terrorífic.
Ja no me queden ganes d'esforçar-me.
No pense en ningú.
S'ha acabat el que queda.
Tu també.
Estic sola."
"Y.: Qui eres?
M.: Duras, això és tot.Y.: Què fa Duras?
M.: Fa literatura".
Aquest últim fragment és un bon resum i un bon acabament. Ella feia literatura, i no hi havia res més a dir.
Per llegir complet aquest C'est tout, podeu anar ací.
Ja per acabar...
"He volgut dir-te que t'estimava.
Cridar-ho.
Això és tot."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada