Que haguera passat si el tifus no haguera matat a aquest jove als vint-i-tres anys? doncs, possiblement, estaríem parlant d'un escriptor a l'altura de Goethe i Schiller. Una autèntica paradoxa que morira de tifus si pensem que, tant ell com tota la seua familia, eren metges de renom.
Aquest home preocupat per la política i la classe treballadora des de molt jove, va escriure obres on es parlava d'aquests temes: La mort de Danton (considerada la seua obra capital) parla sobre la revolució francesa, basant-se en la contraposició ideològica i psicològica de les personalitats de Danton i Robespierre; i el seu drama més conegut, Woyzech, és la primera obra literària en alemany els personatges de la qual eren membres de la classe proletària. Aquest drama, basat en fets reals, fou recontruït a partir de fragments deixats per l'autor, cosa que presenta un gran problema per als filòlegs pel que fa al seu ordre, a més de que es considera inconclusa.
Pel que fa a la importància de Büchner per al teatre contemporani, es pot dir que el dramaturg alemany Carl Zuckmayer digué d'ell que era el gran model per al teatre modern, però el gran elogi és que Büchner fou la prinicpal inspiració per a l'evolució com a dramaturg de l'escriptor que va naixer el mateix dia que aquest blog: Bertold Brecht.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
El Woyzeck es uno de los textos más intrigantes e interesantes de la Historia del Teatro. Debido a que está inconcluso y no se sabe con seguridad el orden de las escenas, permite múltiples lecturas por parte del director de escena, lo que confiere a este texto una nueva visión cada vez que se monta. No existe una versión fiel al original, por lo tanto, es siempre una apuesta por el riesgo y la creatividad escénica. ES un texto que hay que ver siempre, un texto que se va tejiendo con cada montaje de los distintos directores. Es un texto eterno.
Un abrazo.
vai a llegir-me Woyzech i abans volia buscar una mica d'informació per saber on em poso. He arribat a la teva pàgina i ja veig que comencem bé. Desconec l'autor per complert i l'obra, però veig que era molt prolífic si als 23 anys ja havia escrit això i va ser precursor de Brecht... si me'n pots dir o referenciar alguna cosa més, encantat.
albertcalella@gmail.com
merci
albert
Publica un comentari a l'entrada