El 21 de febrer de 1817 naix a Valladolid un romàntic universal: José Zorrilla i Moral. La seua obra clau, publicada en 1844, constitueix una de les dues principals materialitzacions literàries en llengua espanyola del mite de Don Juan. La vida tempestuosa i apassionant del poeta no està gens llunyana a la del seu personatge.
L'autor era fill d'un home conservador i absolutista, de qui va fugir de jove cap a Madrid; des d'aquest moment no pararia el seu peregrinatge: Paris, Mèxic i Cuba foren llocs on va residir, sense deixar de tornar sempre a Espanya. De fet, la seua vida és influència crucial en la seua obra. En primer lloc, les relacions amb son pare, home despòtic i sever, el fan adoptar un to tradicionalista molt contrari al seu caràcter progressista, per agradar-li. En segon lloc, el seu temperament sensual, que el du a casar-se dues voltes i tenir un bon llistat d'amants, es reflexa evidentment a la seua obra: l'amor constitueix un dels eixos fonamentals a la seua obra. Encara que molt lluny del seu Don Juan, el segueix darrere. En tercer lloc, la seua salut és condicionant. Zorrilla va morir a conseqüència d'una operació per extirpar-li un tumor cerebral que patia, i ell mateix reconeix a la seua autobiografia que patia al·lucinacions i sonambulisme. S'ha especulat si la causa no podria ser la seua enfermetat.
Aquest autor, que va conrear tots els gèneres poètics (lírica, èpica i dramàtica) va donar-se a conéixer en el soterrament de Larra, des d'on va iniciar una gran amistat amb Espronceda, un altre exponent romàntic. Sens dubte, si algú va tenir una vida romàntica, bohèmia i apassionada va ser auqest autor, que des de ben jove fugí de casa espentat per l'amor que tenia a autors com Walter Scott, Chateaubriand, Alexandre Dumas o el Duque de Rivas, i que son pare considerava que li estaven arruinant la vida. I és que la gent de lletres, tothom ho sap, acabem llançats a perdre...
En aquesta pàgina trobareu una biografia i una selecció dels seus poemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada