dilluns, 18 de febrer de 2008

LA MORT DEL RENAIXEMENT.


El 18 de febrer de 1564 va morir a Roma l'artista l'obra del qual fou considerada pels seus contemporanis com el punt culminant del Renaixement, però també la seua conclusió: Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni. Aquest artista complet, que fou escultor, arquitecte i pintor, fou també un poeta prolífic, encara que la seua obra literària siga molt desconeguda, supose que eclipsada per l'obra pictòrica, escultòrica i arquitectònica. Miguelangelo fou una persona arrogant i insatisfet, profundament religiós i fascinat per les teories platòniques. Totes les seues ansietats, pensaments, frustracions, idees estètiques i la relació que tenia amb la filosofia neoplatònica queden reflectits ala seus poemes, així com també es mostra el que podríem anomenar "homoerotisme". Almenys es coneixen dos dels seus amants, als quals dedicà gran quantitat de poemes. Un d'ells fou Cicchino dei Bracci, després de la mort del qual va escriure quaranta-huit epigrames funeraris.En canvi el seu gran amor va ser Tommaso dei Cavalieri, amb qui estigué fins al final dels seus dies i a qui dedicà prop de tres-cents sonets i madrigals, constituint la més ampla sequència de poemes compostos per ell. Hi ha teories que diuen que la relació entre Michelangelo i aquests joves era purament d'afecte platònic, però el cas és que aquestes composicions contitueixen la primera gran sequència de poemes en qualsevol idioma romanç d'un home dirigit a un altre.

M'he centrat en la seua vessant poètica per ser la més desconeguda, perquè què es pot dir del Michelangelo pintor, escultor o arquitecte. Totes aquestes obres val més veure-les; però per a qui no puga fer-se un viatge a Itàlia aquesta setmana, podeu visitar la seua galeria d'obres ací.