NAIXEMENT DE LA POETISA GALLEGA ROSALÍA DE CASTRO

"Fráxil e profunda, sombra e luz, Rosalía de Castro transitou pola vida, con palabras, xa de revelación, xa de misterio, por camiños sempre adversos". Aquestes paraules amb què comença una de les seues biografies descriu perfectament el caracter de Rosalí, eixa xiqueta que va naixer el 1837 condemnada a l'orfandat, per ser filla de mare fadrina i d'un seminarista. Fou inscrita al registre civil com filla de pares desconeguts i adoptada per la seua madrina.

Rosalía vivia en un país sense veu pròpia i fou ella la primera en trobar-li nom a les coses, el nom no escrit de les coses, ja que la seua fou una Galicia totalment analfabeta en la seua llengua. Açò canvià el 1863, any en què apareix el llibre auroral i reivindicatiu que es titula Cantares gallegos. Gent molt diversa, però els més humil en primer lloc, van intuir la grandaria i la bellesa de la gesta: una dona poeta, orfana, de poca salut, i aclaparada per les penes. Ací comença el mite. I aquella veu primaveral i orientadora es va endinsar, anys més tard, el 1880, en el llibre Follas novas, en estrats essencials de l'esser humà, que són els estrats dels grans desassossecs, del drama profund i de la greu condició dels grans esperits.

Poeta de diversos poetes dins, escritora d'expressió rica en registres, musa polifacètica, esperit torturat, veu reveladora en tantes ocasions, ja a punt de morir publica el llibre En las orillas del Sar, que és un tracta de la desolació. Ningú fins a eixe moment s'havia asomat en cap de les llengües hispàniques, a territoris tan greus de l'esperit humà.

El poema que hi ha a continuació és un escrit per a infants:

"Teño tres pitas brancas
e un galo negro

que han de poñer bos ovos

andando o tempo;

i hei de vendelos caros

polo xaneiro;

i hei de xunta-los cartos

para un mantelo;

i heino de levar posto

no casamento;

i hei...- Pois mira, Marica,

vai por un neto,

que antramentas non quitas

eses cerellos,

i as pitas van medrando

co galo negro,

para poñe-los ovos,

e todo aquelo

do xaneiro, dos cartos

i o casamento

niña prenda da ialma

vamos bebendo"

Per poder llegir la seua obra aneu a aquesta pàgina. La seua obra completa i més informació la trobareu ací. El lloc web de la seua fundació és aquest.