És curiós com atrau París els escriptors. Julio Cortázar a anar-hi des d'Argentina, i Heinrich Heine des d'Alemanya. I allí moriren els dos. En el cas de Heine un 17 de febrer de 1856.
Aquest poeta alemany nascut a Düsseldorf va ser considerat com l'últim poeta del romanticism i, alhora, qui el va véncer. Fou un personatge controvertit, alhora volgut i temut, per la seua tasca com periodista crític i polític, com assagista i com escriptor satíric. Aquesta vessant la podem advertir en algunes de les seues cites famoses:
"Els savis emeten idees noves; els necis les expandeixen".
"Déu em perdonarà: és el seu ofici".
"Aquell delicte que no es converteix en escandol no existeix per a la societat". (Es pot ser més actual?).
"Allí on es cremen els llibres, s'acaba per cremar els homes".
Avui en dia Heine és un dels poetes més traduïts i esmentats de l'idioma alemany. Si voleu llegir alguns dels seus poemes aneu ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada