José María de Pereda y Sánchez Porrúa va nàixer a Polanco, Cantabria, el 6 de febrer de 1833. La vida d'aquest autor realista i costumista va estar plagada de malaties i fets tristos que van anat convertint-lo, poc a poc, en un home deprimit, decaigut i desanimat. Entre les malaties que va patir es troben el colera (que va contrure el 1855 després de la mort de sa mare), i a l'any següent patí una neurastènia que el va deixar postrat i que no superà durant la seua vida. ´
Va abandonar la literatura dues voltes: la primera per ocupar-se dels seus fills durant quatre o cinc anys. Els seus amics Marcelino Menéndez Pelayo i Gumersindo Laverde l'estimulen per a què torne a escriure. Reprén la literatura iniciant una espècie de segona etapa, més centrada en la narració extensa realista que en le quadre de costums. La segona volta que abandonà la literatura fou definitivament, provocat pel suïcidi en 1893 del seu primer fill, Juan Manuel. Aquest fet li afectà moltíssim i es sumergí en una profunda tristesa i el perseguia un complexe de culpabilitat que derivaren en una crisi existencial i religiosa. S'agravà la seua neurastènia i anys després una apoplexia el deixà hemiplèxic del costat esquerre. Va morir l'1 de març de 1906.
Les seues novel·les estaven ambientades quasi sempre en la muntanya (excepte Pedro Sánchez) i presenten com a tema central l'exaltació i idealització dels costums del poble enfrontat als costums urbans.
Entre les seues obres podem destacar: Escenas montañesas (1864); Don Gonzalo González de la Gonzalera (1879), on ataca el liberalisme i la revolució de 1868; El sabor de la tierruca (1882), Sotileza (1885), on representa l'ambient dels pescadors ; Peñas arriba (1895) i Pacín González (1896): Aquesta última la va publicar després del suïcidi del seu fill i pot fer la impressió que està escrita a desgana.
Per tenir més informació sobre aquest autor aneu ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada