dilluns, 3 de març de 2008

MOR L'ESCRIPTORA MARGUERITE DURAS



El 3 de març de 1996 vam perdre una de les veus més personals de la literatura universal. Marguerite Duras és el pseudònim de Marguerite Donnadieu, novel·lista, guionista i directora de cinema francesa.

Es va donar a conéixer amb la publicació d'una novel·la d'inspiració autobiogràfica, Un barrage contre le Pacifique (1950). Les seues obres posteriors posen de relleu, en relats curts, l'angúnia i el desig dels personatges que intenten escapar de la soledat. Amb L'amant (1984) va obtenir el Premi Goncourt. Aquesta novel·la va tenir un èxit mundial, i s'arribaren a publicar més de tres milions d'exemplars, alhora que es va traduir a 40 idiomes.

La seua obra literària té al voltant de quaranta novel·les i una dotzena d'obres de teatre. Dirigí diverses pel·lícules, entre elles India song i Les enfants.

La pròpia vida de l'escriptora és una novel·la sobre la qual ella va esciure sense descans. La destrucció, l'amor, l'alienament social...són paraules clau en la vida de Marguerite Duras. Una història tempestuosa, d'alcohol i d'avorriment, de paraules i de silencis, i de desitjos fulgurants.

Un personatge importantíssim en la vida de la Duras fou sa mare. El desamor matern marcà tota la seua vida i feu d'ella un personatge controvertit en què es barregen les exigències del cor i els capritxis del cos; impetuosa i obstinada, tingué tants detractors com seguidors. És difícil definir la seua personalitat: plena d'ira o dolça, genial o narcisista, però cal creure-la quan diu: "Jo sóc una escriptora, no cal dir res més".

Si se m'accepta una recomanació personal, llegiu C'est tout, un diàleg entre la Duras i el seu últim amant en els últims temps de la seua vida, barreja de teatre, confessió íntima i monòleg interior.

Un càncer de gola ens la va arravatar als 82 anys.

3 comentaris:

Jesús Ge ha dit...

- Vous êtes qui?
- Duras, c'est tout.
- Elle fait quoi, Duras.
- Elle fait la littérature.

Jesús Ge ha dit...

Pour adoucir la vie?
Personne ne le sait. Il faut essayer de vivre. Il ne faut pas se jeter dans la mort.
C'est tout.
C'est tout ce que j'ai à dire.

(¿Para aliviar la vida?
Nadie lo sabe. Hay que intentar vivir. No hay que arrojarse a la muerte.
Esto es todo.
Es todo lo que tengo que decir.)

Aracne ha dit...

Gracies Jesús. Meravelloses paraules. Sobretot, des de que vaig llegir aquest llibre, m'agradaren especialment aquelles paraules on ella opinava de la vida, la mort i la trascendència després de la mort. M'agrada especialment el segon comentari. La vida no es pot aliviar.