dimarts, 4 de març de 2008

MOR L'ESCRIPTOR NIKOLAI VASILEVICH GÓGOL



Nikolai Vasilevich Gógol fou un escriptor en llengua rusa, tot i haver nascut a Ucraïna. Tot i que moltes de les seues obres mostren la influència de la seua educació i cultura ucrainesa, va escriure en rus; per la qual cosa la seua obra es considera part de la literatura rusa.

Gógol era fill d'un petit terratinent. Als deneu anys (1828) es traslladà a San Petersburg, on començà a treballar a la universitat com a porfessor d'història en 1831. Allí conegué a Pushkin. En aquesta època escriu Veladas en la finca de Dikanka, fruit de la col·laboració que manté amb diferents publicacions. L'enorme èxit que aconseguiren el fan abandonar la docència per dedicar-se a la literatura. Eixe mateix any publica Migorod i Arabescos, que suposen el pas definitiu al realisme crític. Aquesta crítica de que parle la desenvolupa al màxim en El inspector (1836), una sàtira de la corrupció de la burocràcia que l'obliga a abandonar temporalment el país.


Ja instal·lat a Roma, en 1842, escriu bona part de la seua obra més important, Almas muertas, on descriu sarcàsticament la Rusia feudal. També eixe any publica El abrigo, una obra que tindrà gran influència en la literatura rusa.


Després d'una curta estada a Moscou i de tornada a Roma, comença a escriure la segona part de Almas muertas, però el manuscrit d'aquesta segona part la va cremar, al límit de la bogeria, en els seus últims anys de vida. Durant aquests últims anys escrigué uns aritcles, recollits en Fragmentos escogidos de la correspondencia con los amigos (1847).


Va morir a Moscou el 4 de març de 1852, amb un gran deteriorament físic i, com ja he dit, al límit de la bogeria.


Pel que fa al seu estil, Gógol fa un ús freqüent d'allò fantàstic, i mostra un excel·lent sentit de l'humor. Aquesta barreja d'humor, realisme social i elements fantàstics, amb la unió de formes de prosa no convencionals, són la clau del seu èxit. I pareix curiós que barrege el realisme social amb l'element fantàstic: té una explicació. Gógol escriu en l'època de la censura política. L'ús que fa d'allò fantàstic és, igual que en les faules d'Esop, una manera de burlar el censor.


Gógol marcà l'inici de la tradició realista en la literatura rusa i tingué en aguesta un impacte enorme i permanent. La novel·la que he anomenat, Almas muertas, és considerada com la primera novel·la rusa moderna.