diumenge, 2 de març de 2008

MORT DE L'ESCRIPTOR JOSÉ MARTÍNEZ RUIZ (AZORÍN)


José Augusto Trinidad Martínez Ruiz va nàixer a Alacant en una família burgesa acomodada. Son pare el va induir a estudiar dret, però durant els anys d'estudiant a València es dedicava més a entrar en contacte amb els corrents intel·lectuals punters de l'època (Krausisme, anarquisme...) que a estudiar. Després es traslladà a Madrid per treballar en el periòdic El País, i allí coneix a Baroja, Valle Inclán, Maeztu i Ramón Bueno. Per una crítica pujada de to, el despatxen d'aquest diari, i comença a col·laborar en altres més menudes i on dóna eixida al seu ímpetu anarquista, signant amb diferents pseudònims (Charivari, Cándido, Este, Los tres...). Ja en el segle XX va publicar una trilogia novel·lística amb forts trets autobiogràfics: La voluntad, Antonio Azorín i Las confesiones de un pequeño filósofo. Del segon llibre trau el pseudònim que l'acompanyarà ja tota la resta de la seua obra. A partir de 1910, el seu pensament i la seua obra s'inscriu ja més bé en el conservadurisme. Tot i això, pel seu passat anarquista ha de fugir durant la guerra civil, encara que al final d'aquesta tornarà. Va morir el 2 de febrer de 1967, convertint-se així en el més longeu de la generació del 98, a la qual ell mateix li va posar nom.

L'obra d'Azorín gaudeix hui en dia d'un crèdit desigual. Per un costat té grans admiradors per l'ús precís del lèxic, de la seua escriptura directa, sòbria i concisa; per un altre costat, els seus detractors afirmen que aquesta recreació formal sols és consequència de la seua falta de capacitat creativa, de la seua falta de talent artístic. Siga com siga, Azorín és un dels grans noms de les lletres espanyoles del segle passat.

Ací trobareu més informació sobre aquest autor.