NAIXEMENT DEL FILÒSOF I ESCRIPTOR RABINDRANATH TAGORE

Rabindranath Tagore (en idioma bengalí, রবীন্দ্রনাথ ঠাকুর), nasqué a Jorasanko (Calcuta), fill de Debendranath Tagore, un líder Brahmo Samaj, i de Sarada Devi. Tagore, també conegut com Gurudev, fou el menor de catorze germans. Va rebre l'educació bàsica en casa, on sempre existí un gran ambient intel·lectual. Començà a escriure poesia des de ben menut, i publicà el seu primer llibre als 17 anys. A aquesta edat fou enviat a Anglaterra per a completar la seua educació; en canvi, després d'una breu estància en aquest país, on estudià Dret, tornà a l'Índia, i ben aviat se convertiria en l'autor més important i famós de l'època colonial.

El 1912 tornà a Londres; el 1913 va rebre el Premi Nobel de Literatura i el 1915 fou nomenat Cavaller pelRei Jordi V, títol el qual rebutjà després de la matança d'Amritsar el 1919, quan les tropes britàniquess mataren a 400 manifestants indis.

El 1929 començà també a pintar. Internacionalista decidit i educador, el 1901 fundà en la seua propietat bengalí l'escola Santiniketan, per a l'ensenyament d'una barreja de filosofies orientals i occidentals, que el 1921 es convertiria en la Universitat Internacional Visva-Bharati.

Va escriure poesia, contes, novel·les i obres de teatre, i a més va composar moltíssimes cancions populars; sempre escrigué en llengua bengalí. La seua obra, molt imaginativa i profundament religiosa, està impregnada per l'amor a la natura i a la seua terra. La primera part de la seua obra està continguda a Carta d'un viatger a Europa (1881), Cancions del capvespre (1882) i El despertar de la font (1882). Després del seu matrimoni el 1883, continuà la seua llarga carrera literària, destacant especialment com a poeta, amb obres com Gitanjali (1912), El Jardiner (1913), Lluna Creixent (1913), Punashcha (1932), Shes Saptak (1935), i Patraput (1936).

Va morir el 7 d'agost del 1941.

Tagore va revolucionar la literatura del seu país i va estendre l'ampli art bengalí amb la multitut de poemes, històries curtes, cartes, assajos i pintures que va crear. Fue també un reformador cultural i un polimata (adepte a diversos temes) que modernitzà l'art bengalí desafiant les severes crítiques que fins aleshores el vinculaven a unes formes classicistes. Dues de les seues cançons són ara els himnes nacionals de Bangladesh i l'Índia: l'Amar Shonar Bangla i el Jana Gana Mana.

Té quantitat de frases precioses i molt conegudes, i ací en teniu unes quantes:

"La vertadera amistat és com la fosforescència, enlluerna més quan tot s'ha fet obscur."

"Convertiu un arbre en llenya i podrà cremar per a vosaltres; però ja no donarà flors ni fruits."

"Agraïsc no ser una de les rodes del poder, sinó una de les criatures que són aplastades per elles."

"He perdut la meua goteta de rosada!, li diu la flor al cel de l'alba, que ha perdut totes les sues estreles."

"Fer preguntes es bona proba de que es pensa."

"El bosc seria molt trist si tan sols cantaren els pardals que millor ho fan."

"Si tanqueu la porta a totes les errades, també la veritat es quedarà fora."

"No es fein fàcil dirigir els homes; espentar-los, en canvi, és molt senzill."

"Com un mar, al voltant de l'asolellada illa de la vida, la mort canta nit i dia la seua cançó."

"És fàcil parlar clar quan no diràs tota la veritat."

"La vida és la constant sorpresa de saber que existisc."

En aquesta pàgina trobareu una petita biografia de l'autor i una àmplia selecció de textos seus.